El mal

A classe de filosofia, aquest art de preocupar-se de coses transcendentals per oblidar els preocupacions més terrenals, surt sovint la qüestió del mal, que inevitablement va lligada a la qüestió de la voluntat.

L’home (i la dona, esclar), és dolent per natura o per educació?

Si donem la raó a la majoria (la dictadura de la majoria) o és de naixement. Jo no ho crec.

Deixo de banda aquí, la discussió nietzschiana de l’origen i raó de la noció de bé i mal. És bo allò útil? és bo allò que una primitiva oligarquia va decidir que fos bo?  Deixem-ho, tenim prous elements per cuinar sense necessitar d’afegir aquesta espècie picant que ens va regalar Nietzsche.

Per a mi, que soc simplificador, la qüestió és força evident. Si aplico el meu particular mapa de Karnaug (Eina matemàtica que s’utilitza per simplificar els mapes de veritat binaris), arribo a unes conclusions concises i prou evidents.

El mal no existeix i si existeix no es pot copsar i si es pogués copsar no es podria evidenciar. Perquè mal i bondat són dos qualitats creades amb per l’home i que s’anul·len entre elles. Recordant a Nietzsche, per al be, l’àguila representa el mal (se’l menja), en canvi, per l’àguila, el be és el bé (el seu menjar).

Els virus són dolents? des de la perspectiva de l’home –l’home és la mesura de les coses- depèn de si serveixen per destruir el nostre enemic o per destruir-nos a nosaltres. Que volubles som!

De tot plegat, doncs, podem deduir que tot allò que fem per la supervivència de l’espècie no pot ser dolent, no és mal. A menys que el mal no estigui en la mateixa natura, però això significaria que el mal (i el bé) son la natura, per tant un cop més: no existeix.

És clar, això és senzill i simple fins que arribem a l’home. Perquè? per què una estratègia en un animal no és ‘mal’ i en un home sí? Per la consciència.

El mal a consciència, la crueltat és una categoria de mal que pot fer-nos pensar que l’home és dolent i deixar, doncs, en l’aire la temuda pregunta: oh és de naixement o per l’educació.

Tant és. Des de la crueltat infantil amb els animalons, fins la cobdícia de terres que provoquen aquests assassinats massius, legalitzats sota el nom de guerres, l’home sembla ‘naturalment’ dolent.

Però... i si fos l’educació? la influència de l’ambient? En aquest cas també ho seria per natura i per dues raons, la primera perquè l’home dolent té ‘naturalment’ unes estructures receptives a la maldat. La segona, perquè la maldat, la crueltat és una creació artificial, o sigui de la ment humana, i esclar que la ment humana és natural, per tant, es miri com es miri l’home es malvat per natura, encara que necessiti d’una tecnologia específica per expressar aquesta maldat.

Ara bé... no hem dit que el mal no existia? Llavors.... com es pot ser una cosa que no existeix. Ai!, tornem al principi, un principi recursiu que ens pot marejar a cop de donar-hi voltes.

Els informàtics coneixen bé la recursivitat. I també saben que per acabar aquesta espiral infernal fa falta una flag, una bandera que pari l’espiral i ens empenti a seguir el camí en sentit contrari fins a la sortida, arreplegat tots els resultats que hem anat creant durant l’anada.

En la nostra reflexió el flag, la bandera, és la consciència. La cerca de la essència del mal ens portarà per una espiral, cada cop més opressiva fins arribar a la consciència, on, rebrem una empenta inesperada, insospitada que ens portarà a realitzar el recorregut en sentit contrari, recollint les conclusions, que són, fet i fet que el mal –i el bé- és, senzillament un convencionalisme que l’adaptem egoistament al nostre interès (i quan no trobem resposta prou adequada sempre ens queda... ‘és pel bé de Déu’, i és que com Déu, el pobre, no pot contestar, se les carrega totes).

Salut.