dijous, 4 d’octubre del 2012

Dedicat a J.V.M. i a la senyora Isabel


És emocionant. Un contrapès a aquella caixera que em va dir que no li donava la gana parlar català (i tantes d'altres a la Renfe, a certa cadena d'electrodomèstics...)

És curiós com a la universitat, jovent d'Itàlia, de Russia, de Suïsa,  fins i tot de Sudamerica no els sorpren que parlem català, en canvi en els francesos (o hauria de dir "Parisins?") no entenen que parlem un idioma distint del Castellà.

Centralisme?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada