diumenge, 29 de juny del 2014

Tant si Madrid paga com si no paga, tu no tindràs paga‏


L'altra dia, parlava amb un company molt reflexiu, bon discutidor, però potser un pèl poc analític i de massa cor català,  sobre si recuperaríem una part de la paga extra, ell està convençut que així serà si "Madrid paga".



http://www.ara.cat/politica/Mas-Colell-que-financament-serveis-publics_0_1157884339.html
Està molt bé, aquest discurset populista, però...

Madrid ja ens intentava robar al 1650. 
Des de 1714 Madrid mai ha retornat a Catalunya el que dels treballadors catalans
Tan de bo tingui raó el company;  malauradament, les males relaciones econòmiques no són pas novetat, ja ho eren quan encara podiem parlar d'Espanya i el Regne d'Aragó, el 1650  quan els castellans, Conde Duque de Olivares al capdavant, i amb una hisenda absolutament esgotada, feien excursions per terres de la la Corona d'Aragó i el principiat Català per espoliar-les. 
I des de llavors, la cosa ha estat així. Després de la derrota de l'onze de setembre (de la qual ara se'n parla tant —i, per cert, tan erròniament per banda de tots—, els borbons i les seves corts, bàsicament aristòcrates i latifundistes, varen continuar tirant de Catalunya, fins i tot quan Europa ja estava dins del nou règim (després de la Revolució Francesa), un nou regim que tampoc és cap meravella, eh? però al menys no és feudal.
  







Per tant, que ara Madrid no pagui, no és pas una novetat: sempre ha estat així.
Bé, el que us volia dir. Qui pensi que si patim retallades és perquè Madrid no ens dona tot el que ens correspon, és, com a mínim, un sant innocent. 
Mai Madrid ens ha donat el que ens correspon. Mai, perquè els cal mantenir la cort (això és: la Casa Reial I sobretot TOTA LA PATULEIA aristòcrata que té el territori espanyol constret i empobrit). 
Qui es pensi que els extremenys o els andalusos són ganduls és un simple (sinó mireu si no són treballadors quan venen a Catalunya). El que els passa a aquesta pobre gent és que estan sota la bota dels "señoritus". 

Una altra cosa, molt diferent és que hi hagi qui, com al 1710, estigui interessat en fer veure que els problemes són de Madrid. Llavors -al 1710- eren els proto-burgesos del carrer Montaca (que al 1714 van lliurar-se de les represàlies per mitjà de l'exili). Ara són els lliberals. 
Si no recordo malament, l'últim intent va ser el regeneracionisme de Polavieja (que va posar al poder a Silvela i el fracàs del qual  va acabar amb el conflice del tancament de caixes)  i crec que a Pujol li varen oferir el mateix estatus fiscal que ha Navarra però el va rebutjar a canvi de participar del Gobierno (parlo un xic de memòria, eh?).
(Nota: la 'E' d'ERC —partit creat al 1931, no pas el 1976— no fa referència a una esquerra obrera, sinó més aviat a una contraposició a la dreta monàrquica. De fet, no són obrers, sinó al contrari, gent benestant, tot i que Companys, quan era advocat, va posar la seva fortuna al servei de la defensa dels pagesos pobres). 


És clar que hi ha les balances fiscals, i les xifres (les publicades i les no publicades) i les estadístiques (considerades en el món  de la argumentació seriosa una fal·làcia per la seva perversió interpretativa). Així,que, no, encara que ho digui La Vanguardia o la premsa lliure (tan de moda ara).

Cal recuperar l'esperit crític i no creure'ns tan fàcilment allò que se'ns diu (tampoc el que dic jo)
No siguem babaus, recordem allò que deia Kant: "atreveix-te a pensar!"; no et creguis tan fàcilment allò que et diu el papa i la mama. (Ho podeu trobar al text: Respuesta a la pregunta que es la ilustración, de 1754, és un text relativament fàcil de llegir i molt instructiu, on la conclusió és: sigues crític, no creguis el que et diuen i, atreveix-te a pensar per tu mateix). Jo us he posat un link, però per internet en trobareu moltes copies.  Un text, que, tot i que escrit fa quasi 300 anys, és molt, molt, molt, actual). 



Mas Colell.
És un vell conegut de la casa (no pas meu, però la meva parella fa anys que el segueix i el seguia en els mantins de TV3, —i li feia posar els pèls de punta— està format a EEUU i sobretot en mitjans que fàcilment és poden entreveure com a lliberals o ultra lliberals.
Sembla ser que defensava l'eliminació del funcionariat i de la funció pública (cosa que per altra banda, es coherent amb el liberalisme salvatge que propugna l'eliminació de l'estat i la lluita "todos contra todos".
Bé, parlo indirectament perquè no penso perdre massa el temps amb una persona que des que és al govern ha mostrat el seu menyspreu cap a mi i els meus companys, i no parlo de les retallades sinó del menyspreu amb que ens tracte.


Recordeu, sense servei públic, cadascú haurà de sobreviure com pugui.
Recordeu: menys Impostos, menys serveix públics. El problema no són els Impostos, són els corruptes.

i RECORDEU: 

                    SI NOMÉS ELS RICS ESTUDIEN, NOMÉS ELS RICS SABRAN. 
                            LLEGIU, FORMEU-VOS, PENSEU, PENSEU, PENSEU.
* En el segle XIX i fins a la Guerra Civil, els obrers, auto gestionats i organitzats en ateneus llibertaris, varen rebaixar molt la taxa d'analfabetisme i d'analfabetisme funcional. Fem un homenatge a aquells lluitadors, avis nostres, fem un homenatge a Ferrer i Guardia i llegim, llegim i encara llegim més.



Don Lluïsote de la Barcinus, Hidalgo desfacedor de entuertos i descubridor de mentiras.
L'Hospitalet de Llobregat, 29 de juny de 2014