dilluns, 3 de febrer de 2014

Treure el cap per la porta del purgatori...

Avui he participat a la que per a mi és la segona tarda (i de moment última, interrupció forçosa per les classes universitàries) de Lectura Dantis amb el professor Virgil Ani.  Una lectura lenta, a cops molt lenta, que augura un exercici a llarg termini molt més interessant del que podria semblar.

Aquest exercici quasi litúrgic, aquesta Lectura Dantis que va començar ja fa uns quants anys Boccaccio es recolza en la Comedía (o Divina Comèdia, com vulgueu) que és un camí d’iniciació, de creixement, un camí llarg i lent que és totalment assimilable al meu propi. Sí Dant considerava el mig de la seva vida els trenta-cinc anys, avui dia, bé que podem considerar els quaranta-dos o quaranta-tres el centre vital d’una vida occidental.

I és que justament en aquesta edat i de trobar-me “dins d’una selva obscura, perquè havia deixat la recta via” (en la traducció de Joan F. Mira) em vaig trobar a tocar de la il·luminada muntanya de la saviesa, sense, però, poder-hi pujar.

Va caldre, ha calgut, cal i caldrà un acompanyant. I jo crec que puc dir ara que estic encetant el segon estadi, el del purgatori, després de passar l’infern kafkià (amb tots els sentits, la màquina de la burocràcia m’engolí). Vaig comptar amb la guia dels professors, compto, ara, a la UB, amb la guia també dels professors i confio que m’acompanyi, quan toqui, pel camí del Paradís el meu particular Beatriu, mentre els profes retornen al assossegat limb dels savis.

 

De totes maneres, en el camí, més minimalista del mini món de Dant (en tant que materialment cap en cent cants), en quan recuperi la llibertat els dilluns a la tarda, espero tornar a trobar-me amb en Virgil i els demés companys amb els que compartim una estona dantiniana, per continuar recorrent  lentament i dolçament el ric món dantià, aparador del meu propi camí.

 

Mentrestant, però, he de penjar alguns quadres a casa, i a mi em fa molta mandra això de fer forats... potser la Piula m’ajudi:
 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada