diumenge, 23 de febrer de 2014

La frase llatina del dia (o millor dit, de la setmana)

Sí, ja ho sé, trigo un xic a posar una nova frase, però es que vaig molt atabalat entre els estudis, la feina, la casa, la Piula... encara he d'acabar de fer la "xuleta" de les declinacions i pronoms / verbs... en fi, poc a poc, eh?

De moment analitzo, com és costum, l'última que he rebut i que diu:

Genetrix virtutum frugalitas
(La frugalidad es la madre de las virtudes.)

Per començar ja comencem que no tenim verb (en llatí) així potser hauria de ser una cosa així com: la frugalitat: mare de les virtuts (encara que recordo alguna cosa que en aquests casos, en llatí, justament, es perdia el verb).


Anem a la morfologia:

Bé, d'entrada virtutum, sembla que sigui de la segona... com era? O serà un neutre? (No, si és un plural no pot ser un neutre). A veure, el diccionari de paper...
[ai!, que se'm rovellen les declinacions.]

Virtus, virutis. És tercera. Perquè si fos segona el genitiu seria virtuti
i com era la tercera?  a veure.... x,x,em,is,i,e/i   es,es,es,um,ibus,ibus.
[ep!, de memòria, eh? al cap i a la fi, potser no està tant malament]
Per tant, Lluís, recorda, si us plau, virtus, virtutis. (i tenim un genitiu plural)

   ¡¡¡ I aquesta era la fàcil!!!  ai mare!


Frugalitas, frugalitatis: de nou una tercera, en nominatiu: frugalitat, moderació
Genetrix, genetricis: el mateix: mare. (aquesta paraula també convindria dominar)


Anem a per l'anàlisi:

Genetrix virtutum frugalitas
   Ns             Gp         Ns
     S        <--Cn          Atribut
La mare de les virtuts és la moderació

Ui!, mireu un cop més un d'aquells preceptes de Delfos. (Coneixe't a tu mateix, res en excés, E)


Oracle de Delfos. Font imatge:
http://mirapiensayaprende.blogspot.com.es/
REFLEXIÓ
Per una banda és trist que una senzilla frase, tres paraules encara em costi tant d'esforç.
Per altra banda cal acceptar que, fet i fet, estem parlant de lèxic, o sigui memòria i remarcar i subratllar que, en canvi, el que ha estat força immediat ha estat la lògica de l'anàlisi (per altra banda, absolutament bàsic).
Així que anem a mirar-nos en positiu i, justament agafant els preceptes de Delfos, saviesa grega en estat pur, veure que em conec força bé, i que, desmesura amb això del llatí no en tinc (hehehehe), o dit d'una altra manera i ara seriosament, poc a poc i bona lletra. El més important és que no ho deixo i ara he d'investigar si, com passa amb els pronoms de primera i segona, es habitual eliminar el verb 'ser' quan és evident (cosa que em sona molt).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada