dilluns, 12 de gener de 2015

Els escarabats i la conjugació verbal en clau de dogma



Quan era petit, a la meva ciutat, Barcelona, veia tot sovint dones amb mocador negre, de fet totes elles anaven de negre. Semblaven escarabats de dues potes. Després, no sé massa bé quan ni com, la cosa va anar canviant, i les senyores grans (noies a banda) anaven acolorides i amb tocats diversos o sense.

Últimament he tornat a veure senyores totes elles vestides de negre, de primer va esser a les set del matí i com d'amagat, però en l'últim any es poden veure molt fàcilmen...t a qualsevol indret. Fins i tot les he vist de "visita turística" per a la Ciutat de la Justícia de Barcelona.
A banda d'això, no acabo d'entendre perquè en segons quins països nosaltres estem obligats a determinat "decoro" i en canvi aquí tot s'hi val...
 
 
 
 
 
...no sé, potser són exageracions meves, potser els autors de la recent massacre al Charlie no eren... com és diu... Yijadistes? (vaja, per entendre'ns, guerra santa) potser tot plegat és un muntatge.
 
Però el que no ho és, és que la meva veïna d'escala estigui OBLIGADA (o auto-obligada, tant es) a anar com anaven aquelles senyores, pobres ignorants,  fa més de quaranta anys, tapades per tot arreu.
 
 
És curiós la raó que tenia l'Ursula Iguaran quan deia que el temps dóna voltes en rodó, després de tants anys de lluita per unes llibertats, els mateixos que llavors es manifestaven per aquelles, ara es manifesten per tonar a donar les dones l'estatus d'escarabat.
 
Jo no sóc sospitós de feminisme, ans el contrari, podríeu dir-me masclista (a vegades se m'escapa allò de "dones havien de ser", però per res del món voldria que els meus ulls veiessin tal involució.
 
 
 
 
 
Així que progres-barats d'arreu del món, Yiahidistes, També vosaltres, inquisidors de foguera, quan torneu a matar, no us oblideu de mi. Estic aquí.
 
 
 
 
 
 
 
                                        JO... ¡TAMBE SÓC CHARLIE!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada