dilluns, 12 de gener de 2015

Caos, otra estrella en mi cielo personal. Lo pondré al lado d'Excalibur, el perro aquel que asesinó no sé que político de la CA de Madrid.

Quan vaig començar a utilitzar el Facebook per rebre missatges de protectores d'animals i persones que els estimen.
Quan vaig començar a utilitzar el Facebook per difondre tant com pugui els missatges d'animals perduts, d'animals que necessiten adopció o acolliment temporal.

No imaginava les llàgrimes que ploraria.
Estem en un món de dements, on els humans ens creiem deus i senyors i fem, amb els altres essers vius el que volem; les barbaritats que volem; a vegades per pura distracció del mal pel mal.

Però
Però, sempre hi ha un però, que vet aquí un dia que vaig rebre aquest post d'un bloc anomenat "doblando tentáculos".
I vaig tornar a deixar llàgrimes, moltes. Però aquest cop varen ser d'emoció i d'agraïment cap a Javier (que no va adoptar a Caos per un anònim agraïment).

Us deixo el link, no vull posar una copia de l'entrada d'en Javier perquè no seria just no mostar-vos aquest bloc del qual jo ja en sóc seguidor.



https://doblandotentaculos.wordpress.com/2015/01/08/de-como-tu-perro-cambio-mi-vida/


Si us plau, no em cansaré de repetir-ho a tort i dret. NO COMPREU animals, no paga la pena, ADOPTEU, és una de les experiències més maca que tindreu.

Que no us faci por si no és el més maco, o el més sà, o el més fort. Un cop a casa, es converteixen en veritables joies vivents.


Aquesta és una de les fotos que Javier ha posat al post, en Caos i en Teo. Potser molts hauríem d'aprendre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada