divendres, 26 de novembre del 2010

Potser votar, potser no votar, però... Barça Sí

S’acosta el diumenge, s’acosta el dia de la votació. Un dia, uns segons, ens els quals mentre el sobre passa pel foradet de l’urna  (alguna relació amb l’heterosexe?)  em sentiré convivent d’una pseudo-democràcia. I dic pseudo perquè puc dir la meva NOMÉS  entre unes opcions. Si tinc la gosadia dir la meva,  seré declarat  nul:  una nul·litat de persona per no acotar el cap i complir religiosament amb el ritual pseudo-democràtic de tres segons.  Tampoc cal que pensi en votar alguna opció d’aquelles que han estat expulsades de  la santa tele, de les reverenciades subvencions, del privilegi del temps lliure: existeixen, però són el mateix que el Patufet: un conte.
 No, no, no. Tot plegat sembla la gran fal·làcia de l’anarquista que deia ser banquer (o era a l’inrevés?). Parlant de números, sabeu quants segons hi ha en quatre anys? Anys de traspàs a part, sumen 126,144,000 . Si calculo que el meu vot trigarà tres segons en caure a l’urna,  no crec que sigui atrevit afirmar que soc 3/126.144.000 demòcrata.

 Trist. Sort que els grecs (els clàssics) no aixecaran el cap…

 Ah!, però no passa res, el dilluns tots hauran guanyat i potser, tan de bo, al vespre el barça guanyarà i el dimarts ningú no pensarà més que és 0,00000000237 pseudeodemòcrata.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada