dimecres, 26 de gener de 2011

Un amic m'envia aquest poema...

El testament.

He somiat que en un mur blanc
llegia el meu testament.

Amb lletres de plors
amb lletres de sang.
Allà estaven gravades,
amb lletres d'amor,
en el gran mur blanc,
les meves cuatre voluntats.

Al meu pare i a la meva mare
només els hi deixava alguns records:
la meva primera paraula,
la meva primera pena,
el meu primer somriure.

A tots els meus amics
els hi deixo molt poc:
l'oportunitat de sufrir.
Als meus enemics
els hi deixo més:
l'oportunitat de mentir.

Deixo a l'estiu
les meves primeres vacances,
el meu primer petó.
Deixo a la tardor
el meu primer ball,
el meu primer plany.

Amb lletres de plors
amb lletres de sang.
Allà estaven gravades,
amb lletres d'amor,
en el gran mur blanc.


Està bé... la setmana que ve us en diré l'autor...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada