La importància d’un gra de
sorra a llevant
Que n’és de bonica aquesta platja!
A l’hivern i a l’estiu; ets un afortunat!I quines ganes, oi? de seure a la cadira
amb un llibret i un gelat de maduixes per sempre.
De veritat que hi vull seure, a la cadira, amb
els peus a l’aigua fresca i un
camp de maduixa desfent-se a les mans amb el somriure aquell de
babau estúpid i les babes, barrejades amb el xarop de
maduixa per sempre, relliscant per la barbeta, pel coll,
quin gust de fàstic.
Que n’és de bonica aquesta platja!
I que afortunat en sóc, jo, de ser-hi
Quina pena que avui els núvols amaguin el
sol,
I que la cadira sigui orfe de culeraque el gelat de maduixes per sempre s’hagi amargat
ets un afortunat, Johnny, i un desagraït. I aquells que no tenen platja?
Encara et queda l’aigua, el mar, les onades
Que arriben i van, coquetes i sol·licitesMullants peus, i turmells.
Venen les onades i
et banyen les cuixes, la panxa, el pit, el collla boca, la cara i els cabells i
et deixen bocabadat, sense paraules, sense mirades, sense aire
sense aire Sens aire Sen aire Se aire S aire aire aire aire.
I quan ja sembla que ja no pots més:
Se’n van les onadesI tornes a respirar esperant la propera,
Sense seure a la cadira sense culera, sense
gelat de maduixa per sempre
amargat gelat de xarop industrial.faries bé de no donar-hi més voltes, només et cal deixar-te anar
Ja buit de desig només et resta un vast desert de futur
Però no pensis en marxar,
cal que siguis perquè et trepitgin amb els
seus peus bruts i pudents, perquè t’hi apaguin les cigarretes
Cal que siguis perquè han d’enterrar-s’hi, perdre-hi les claus, fer un castell
Perquè s’hi pixin o per ser projectil llençat a una fastigosa cara.
I si no t’agrada, no haguessis nascut gra
de sorra, gilipolles!
(collons!,
se m’ha ficat un maleït gra de sorra a la sabata)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada