Walter Benjamin
(1892–1940) i l’homenet geperut que diu l’Hannah. Walter acompanyat per aquella idiota mala sort que l’empeny a
abandonar París per escapar d’un previst bombardeig nazi (carregant sota el braç
una capsa que amaga cinquanta-i-u iogurts per a regalar a un amic que compleix cinquanta (més un) anys. (Al menys no són dies ->51 anys * 365 dies = més de divuit mil: buffff!).
Aquella idiota mala
sort que el fa sojornar a Meaus. I mentre a París l'alegre vida de cabarets i champagne gaudeix de l'oblit dels bombarders alemanys, a Meaus, sota la pluja de bombes (Potser un dels pocs indrets seriosament atacats perquè era un punt de
concentració de tropes (Pàg. 167)), Benjamin regala la capsa plena
de iogurts al seu amic... que des de fa dos dies és oficialment diabètic.
Ironies de la vida,
tropes és anagrama del castellanisme torpes.
Deia la mare de
Walter: la turpitud t’envia els seus records. Torna a fer-ho un cop més perquè
la vida va discórrer sempre amb la companyia del homenet geperut i les seves
salutacions que no el va abandonar mai. Una
parella singular amb una vida maldestrament singular o, anagramanitzant la
frase, una parella maldestre amb una
vida singularment entorpida.
Walter va arribar
al paradoxisme de la mala sort estúpida el dia que, escapant dels nazis i amb
els papers per anar a Estats Units és troba encallat a França per la falta d’un
simple, fàcil, estúpid i senzill salconduit de sortida. Un segell. Un Ok, una
paraula, un barrera pujada és, a vegades, la diferència qualitativa entre la
vida i la mort. Entre una estúpida vida i una mort estúpida. Walter es va suïcidar
–diuen a Port Bou en no creure poder escapar del nazisme.
Per la mateixa raó
que el col·lapse de Nietzsche dissimula un suïcidi intel·lectual, la mort de Walter, acceptada
la subtilment polèmica tesí del suïcidi, calla un homicidi voluntari. Walter no és va suïcidar, va morir accidentalment
mentre provava de desfer-se, saturant-lo de morfina- de l’homenet geperut i les seves salutacions a
Portbou.
El petit geperut, la barrera infranquejable entre Walter i l'entorn. El pensador en vida i ja reconegut entre el seu grup de persones, "conegut però no famós"pàg. 161, era conscient que arrossegava un feixuc interface entre la pròpia realitat i la del més enllà de les seves fronteres sensorials que distorsionava inputs i outputs de manera maligna, impossibilitant tot enteniment social raonable.
El petit geperut, la barrera infranquejable entre Walter i l'entorn. El pensador en vida i ja reconegut entre el seu grup de persones, "conegut però no famós"pàg. 161, era conscient que arrossegava un feixuc interface entre la pròpia realitat i la del més enllà de les seves fronteres sensorials que distorsionava inputs i outputs de manera maligna, impossibilitant tot enteniment social raonable.
Els números de pàgina són de Hombres en tiempos de oscuridad, Hannah Arendt, Gedisa, 2001, Barcelona.
Imatge: Memorial dedicat al pensador a Port Bou: Passatges; obra de Dani Karavan
http://walterbenjaminportbou.cat/content/lobra (Abril 2013)
http://walterbenjaminportbou.cat/content/lobra (Abril 2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada