No si ja l’entenc, ja...
... però miri d’entendre vostè a mi, no hi puc fer res.
El seu cas és evident, però és el que diu la normativa, no li puc dir res més.
Ui! Ja li voldria fer jo,però el meu cap no m’ho permet
És per les falsificacions, sap?
Segle XXI, el segle de la tecnologia i de la comunicació sense comunicació. Malfiances, aprensions, individualitat caracteritzen la nostra forma de vida del present. “En aquest bar no es fia” encara que ben mirat Baudelaire vivia en una ciutat de cecs, però, és clar, era un altre inadaptat.
Si, al metro, un interventor et para i no tens bitllet t’has colat, ni l’has perdut, ni te’l han robat: t’has colat. Si el policia diu que has begut es que, tu, vell abstemi, t’ha donat per buidar aquell bar que fa hores està tancat. I ens esgarrifen els crits i les bales boges; i plorem quan ens diuen que el tiet s’ha penjat o farcit de pastilles.
Cecs?, el cec ets tu! Que et pensaves que podries fer un món millor. Tu et pensaves que, si més no, podries amagar-te en el teu món privat: no, no hi ha escapatòria, vell estúpid, no t’és permès l’exili, ni els importa la teva veu, ni tens una pistola, i ni pensar en un llaç i encara menys en les pastilles, no ets pas Sòcrates, ni la germana d’una princesa.
No, vell estúpid, el teu destí està entre núvols, dia a dia, any a any: càdena perpètua. I pitjor per a tu. No volies saber? Doncs ara ja saps on vius. Per molts anys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada