Diu el poeta i professor Jordi Julià que Txèkhov és com aquell primer cigar que (fumadors o no) hem provat de fumar quan erem joves; o la primera cervesa; o fins i tot la primera cola. No agrada, ens provoca un rebuig. Però (i jo soc ex-fumador) si continues, si insisteixes, t'hi enganxes.
I deu ser veritat. La Gavina és una obra que, així, d'entrada, sense ser avorrida, tampoc és que digui massa cosa (justament una de les gràcies de Txèkhov és justament que no diu, que no fa), però si fem una lectura amb estimació i ment oberta a l'infinit, ens entrarà la sospita que, si més no, Txèkhov no serà mai més un nom d'aquells que mig recordem entre les boires de les nostres referències culturals.
Però és que a més, si tenim la sort de poder-ne tertulianar amb algú més que menys expert en aquest autor, ja sens dubte Txèkhov ens serà mereixedor d'un respecte prou important com per desar-lo a la nostra memòria conscient i continuar tafanejant en la resta de la seva producció, tant dramàtica com narrativa.
I no vull dir massa més, perquè tampòc entenc pertinent ni és la intenció reproduir aquí l'analisi interactiu que ahir, ajudats per Julià varem fer els alumnes de Gèneres literaris de la UAB. Però, si tu, problable lector d'aquest post, en vols tertuliar, no dubtis en fer-m'ho saber, a casa meva, sempre hi ha un cafè o un te, o una cervesa o fins i tot un cigar a punt per a tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada