França 1789:
França està en bancarrota, la crisi l'ha provocat els malbaraments de la corona i la nefasta política econòmica dels seus ministres.
La noblesa no vol ajudar al Rei, o sigui a França, a sortir de la crisi: es nega a pagar impostos alhora que el poble passa gana.
Les Corts (els Estats Generals) practiquen una curiosa “democràcia” en la que cada un dels tres estaments (els privilegiats, car no paguen impostos, noblesa i alt clergat i el poble) té dret a un vot sigui quina sigui la quantitat de representants que tingui. O sigui:
noblesa amb quasi tres-cents representants: 1 vot;
clergat, amb uns dos-cents cinquanta: 1 vot;
el poble amb més de cinc-cents representants: ... 1 vot!
El Tercer Estat, l’estament que representa al poble (entre el que hi ha la burgesia) no hi està d’acord i vol un vot per cap. Al juny (guaita tu!, com ara), el Tercer Estat es constitueix com a Assemblea Nacional, però ha d’anar a reunir-se “clandestinament” a un edifici públic prop de les dependencies dels Estats Generals, ja que el Rei francès, ha tancat i bloquejat (per la força) l’accés a la sala de reunions.
El 20 de juny, el tercer estat realitza el famós Jurament del joc de pilota, o Serment du Jeu de Paume inmortalitzat per Jaques-Louis David
França 1799: Han estat 10 anys de trasbalsos, lluites, trifulgues, mesos de terror, alguns de Gran Terror, i guillotina, molta guillotina. Tres constitucions (1791, 1793, 1795 i dues declaracions Universals dels Drets Fonamentals de l’Home, l'abolició dels drets feudals i de la monarquia i la supressió de les subvencions al clergat.
Ara, a frança li espera una dictadura i una nova Constitució, un Imperi i un llarg rosari de governs conservadors i burgesos. El somni no ha pogut ser. La noblesa ja quasi és inexistent però el poble continua essent tan pobre com sempre.
Diuen els privilegiats que cal evitar la violència, estic totalment d'acord, cal rebutjar fermament les agressions físiques o verbals i també les institucionals.
Desitjo un futur en pau, amb més igualtat i fraternitat. Que els pobres no siguin tan pobres i que, a poder ser, els rics siguin un poc menys cobdiciosos (ja no demano generositat).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada