Avui hi ha beatificació a Roma. Que curiós, no? Un u de maig…potser és que Joan Pau II era molt treballador... o molt capitalista?
Bé, tant és això, jo del que us volia parlar és del negoci de les beatificacions i les relíquies. Perquè una beatificació és com la voluntat d’aixecar un complex turístic i una relíquia és un reclam turístic, com un mini-monument, del qual, esclar, se’n poden fer reproduccions per vendre com a records.
Barcelona, segle XVI (aprox). Algú descobreix una relíquia, un trosset de la creu de Crist.
I ja la tenim muntada: la ciutat plena de “turistes” ocupant fondes, menjant, alguns aprofitant l’estada a Barcelona per visitar els barris de més mal nom... ah! I la venda de records. Negoci rodó.
Però sempre hi ha algú disposat a aixafar-nos la guitarra. Nosaltres tan feliços i ara apareix el Senyor Xy dient que aquest trosset de fusta escarransida no pot ser de la creu de crist perquè és de fusta de cirerer mediterrani. I el senyor Xy sabia el que deia: era mestre fuster, una eminència en les fustes de la ciutat.
Us podeu imaginar l’ensurt hostalers, taverners, bisbes i demés teixit empresarial de la nostra bonica ciutat. Però, esclar, potser l’home té raó. Com ho podrem saber?
Ja ho tinc!, va dir el bisbe, li preguntarem a Déu. I com ho farem? Molt fàcil, farem una foguera davant de Portaferrissa i el fuster l’haurà de travessar. Si és cert el que diu, Déu el salvarà de ser cremat. Així ho van fer i no cal que us expliqui el final, oi? Avui Roma és ple de “turistes” que omplen hostals, mengen molt i compren molts records del estimat Joan Pau II. I ningú, per precaució posa en dubte que aquell senyor fos un beat, no fos cosa que ressuscitessin la foguera del Campo di Fiore i en Giorgiano Bruno tornés a socarrimar-se entre sotanes i casulles.
* La llegenda d ela prova de foc a Portaferrissa és gentilesa d'en Joan, de Cultruta.
Carai...si que tens raó, però jo soc...agnostic, perque si dic ateu sempre em rectifiquen. Val, si, no soc ateu, soc agnostic, que no crec en Deu, vaja.
ResponElimina