Text sobre el que intentaré fer una reflexió
retret contra els homes,
sinó per explicar la bona voluntat que hi havia en allò que els
vaig donar.Prometeu. - [...]
Ara escolteu les penúries dels homes i com els vaig transformar en
éssers intel·ligents i amos dels seus afectes, ells que abans no
tenien enteniment. Ho explicaré, no per cap
En un principi,
tot i tenir ulls no hi veien i, malgrat que sentien no entenien res,
sinó que, igual que fantasmes d'un somni, tot al llarg de llur
dilatada vida, es movien a l'atzar.
No coneixien les
cases fetes de maons cuits al sol, ni tampoc el treball de la fusta,
sinó que vivien sota terra, com les formigues inquietes, al fons de
les vacernes sense sol.
No tenien cap
senyal per saber si era l'hivern, la florida primavera, o l'estiu
abundant en fruits, sinó que actuaven sense criteris fins que els
vaig ensenyar la sortida i la psota dels astres, cosa difícil de
discernir. I també els vaig descobrir el nombre [arithmon], que
preval per sobre dels astres inventes, i la unió de les lletres
[grammaton te suntheseis], on hi ha una memòria universal, artesana,
mare de les Muses [Mnem,osine, Memòria, la mare de les Muses].
Jo vaig ser el
primer a junyir les bèsties i a sotmetre-les sota l'arnès io a fi
de substituir les persones en els treballs més fatigosos, i vaig
enganxar el cavall al carro, obedient a la brida, ornament de luxe i
opulència [els cavalls eren un luxe de rics]. I els vehicles dels
navegants que solquen la mar proveïts d'ales de lli, ningú altre
sinó jo els inventà.
I després
d'haver descobert aitals artificis per als mortals, pobre de mi!, no
disposo de cap recurs que m'alliberi d'aquest turment.
El Corifeu. - És
humillant el mal que pateixes i que d'ha dut a desvariar la teva ment
i a perdre't. Et desanimes igual que un mal metge que ha caigut
malalt, i per això no pots esbrinar amb quin remei et podries
guarir.
Prometeu – Encara
t'admiraràs més si escoltes la resta, quines arts i quins recursos
vaig inventar. Aquest és el millor: si hom queia malalt, no tenia
cap defensa, ni per menjar, fregar-se o beure, sinó que es moria per
manca de medicines; això fins que jo els vaig ensenyar les barreges
dels remeis medicinals que curen qualsevol malaltia.
Vaig classificar
les moltes formes de l'endevinació i vaig ser el priemr a distinguir
la part de cada somni que ha de succeir en realitat. Els vaig donar a
conèixer les veus que inclouen presagis de ficícil interpretació i
les troballes promonitòries al llarg dels camins.
Vaig definir amb
exactesa el vol de les aus d'ungles encorbades -quines són
favorables de mena i quines són sinistres; quina vifa fa cadascuna;
quins són llurs odis, llurs aficcions i aparellaments-; la netedat
de les vísceres i quin color ha de tenir la bilis perquè sigui
grata als déus, i la bona disposició del lòbul hepàtic.
Vaig orientar els
mortals en un art on és difícil de formular presagis, quan vaig
posar al foc els membres coberts de greis i l'ampla espinada de les
víctimes. Vaig fer que veisessin amb claredat els senyals que
inclouen les flames, que abans els eren insondables. Aquesta va ser
la meva obra.
Sota la terra hi
ha metalls útils que restaven ocults als homes: el coure, el ferro,
la plata i l'or. ¿Qui podria dir que els va descobrir abans que jo?
Ningú, prou que ho sé, tret que vulgui dir mentides.
Així, tot
resumint, sàpigues-ho en breus mots: els mortals han rebut totes les
arts [teknai] de Prometeu.
Prometeu
encadenat, Èsquil
Traduït
per Ramon Torné, ed. La Magrana
Exercici reflexiu
0) Lluís, perquè no calles?
Pot callar en Lluís?
Podria callar Prometeu? Hi ha vida en el zero absolut? És clar que
no!
Abans de començar, a analitzar el text
proposat i que promet ser dur de rosegar, juguem una mica amb el
regal de Prometeu per escalfar-nos un xic i deixar que les idees
flueixin (a més temperatura el moviment molecular es més gran i per
tant també les idees)
Foc! Foc! Foc!
Si demanem a un nen que ens porti una
mostra dels quatre elements bàsic de l'antiguitat, ens portarà, de
ben segur, un got d'aigua de la font de Canaletes, un capsa amb terra
del pati de l'escola, un pot amb aire pur del Montseny i un llumí
que encendrà davant nostra per mostar-nos, durant pocs segons el
foc.
Podem tocar l'aigua, la terra, fins i
tot, d'alguna manera l'aire però no el foc. De fet... .que és el
foc? (teories astronòmiques-subàtomique-i-megaquàntiques a banda-
no en sabem res del foc. Sabem que crema, sabem que en mesura, ens
escalfa, sabem que, químicament parlant, és una oxidació; però
res més. El podem intuir on hi ha fum i el podem adivinar on hi ha
flames, però el foc, el que és el foc, és més furtiu que l'aigua
que s'escola entre els dits de la mà (i només ens deixa un lleu tel
d'humitat) o fins i tot que l'aire que s'amaga en la seva
invisibilitat. Tanmateix, qui no ha quedat embadalit durant hores
davant d'una llar de foc?
Compte no deixis de jugar amb foc
Tenim tanta por a aquest regal de
Prometeu que no hem dubtat de eliminar-lo de la nostra vida i
substituir-lo per succedanis. Us heu fixat? Forn, cuina, escalfador,
calefacció... elèctric. Fins i tot les espelmes de cera i foc de
les esglésies han desaparegut a favor d'uns inodors facsímils amb
piles elèctriques. Ens hem desfet del foc! Hem fet fora el preciós
regal que li va costar a Prometeu un càstig diví i, en la seva
manera, etern. Si fins i tot els encenedors de cigars i cigarretes
són elèctrics.
Ai! cal anar amb compte, a força de
progrés, la nostra vida és molt segura però sense cap foc que
necessiti d'un bomber (o bombera) per apagar... El fred conserva,
però el foc és vida. La televisió ens distreu però les
interrelacions humanes són vida. És guai enviar un missatge, però
més parlar amb l'amic o amiga.
No, no ens ha de fer por aquest regal
robat a Zeus, ens ha de fer por que ens el prenguin, perquè llavors
serem nosaltres i no Prometeu a qui, cada dia,una àguila ens menjarà
el fetge i encara pitjor, el cervell, que no es regenera amb la
facilitat del fetge.
1) Què
és la cultura segons el fragment proposat del “Prometeu
encadenat”?
Què
es deriva de la lectura del text sobre la cultura? Se'n deriva
alguna?
Resposta ràpida
Em sorprèn l'aparent facilitat
d'aquesta pregunta que està resposta en el mateix text, just a la
frase final: “[...] totes les arts [...]”.
Explicació opcional.
A veure, a partir d'aquí jo crec que
hi ha una confusió general: diem que Prometeu ens dóna la cultura.
Bé, jo crec que en realitat Prometeu ÉS la cultura; un sinònim
perfecte, ni més ni menys; potser fins i tot diria que és una
traducció o una igualtat matemàtica. Prometeu = Cultura. Llavors,
potser hauríem de preguntar-nos qui es el pare de Prometeu i potser
la resposta seria tan aprop nostre com dir que cadascú de nosaltres
som el pare de Prometeu, del nostre Prometeu, de la nostra cultura.
Car la cultura resideix en nosaltres mateixos, perquè que és sinó
una tècnica, una elaboració de la physis?
Oblidem que quan neixen només portem
de fàbrica -un firmware- una mínima cultura en forma d'instint i
potser d'una programació ancestral que sortirà a la llum -aleteia-
només si l'estimulem -Aprendre es
recordar-. Vull dir, al néixer tenim els instints, és
clar; però a més tenim una programació genètica fruit de
“memòria” atàvica, tal com defensa (si no erro) Nietzche. Anys
de repressió que modelen el nostre mapa genètic. Aquest mapa, és
clar, només s'activarà si l'excitem, sinó restarà en estat
“vegetal”.
(De la mateixa manera que la evolució
defineix, per mitjà de la genètica un físic el més adaptat
possible, també defineix una pisquis amb la mateixa intenció).
Doncs bé, a partir d'aquest dos
primerencs i elementals materials, poc a poc, dia a dia, mes a mes,
anem aixecant l'edifici que ens conformarà com animal cultural
(Conscient, temporal, amb esperança), etc.
És evident que jo no penso avui com
penso de manera espontània sinó després de quasi 46 anys
d'auto-construcció.
Llavors, perquè Prometeu és la
cultura, si realment ens la fem nosaltres mateixos? Doncs perquè la
Cultura (o sigui Prometeu) no és saber que una t, una a, una u, una
l i una a juntes (taula) és una representació simbòlica d'un
taulell rectangular amb quatre potres, sinó que cultura és
justament la capacitat de crear aquesta simbologia i saber-la
reconèixer.
Vull dir, Cultura no és arreplegar
coneixement i si es vol fins i tot sentiments i emocions, sinó la
capacitat d'aquests coneixements, sentiments, emocions i la capacitat
de conscienciar-nos d'ells.
Prometeu no va venir un dia a casa i em
va ensenyar a encendre l'ordinador, o a vestir-me o a llegir, això
ho han fet pares i mestres. Prometeu m'ha donat la capacitat
d'aprendre a encendre l'ordinador a vestir-me o a llegir. Fins i tot
diria que m'ha donat la capacitat de fer-ho més enllà de l'acte
mecànica d'apretar un botó, de posar-me els pantalons pels peus i
el jersei pel cap i a ajuntar lletres per trobar paraules, i ajuntar
paraules per trobar frases.
Prometeu m'ha donat la subliminalitat
per aprendre de debò i ser conscient del fet (el coneixement) i de
l'acte (el fet d'aprendre).
2) ¿Admet
una lectura bi-direccional?
Prometeu
dóna el joc, el coneixement, què donen els homes a Prometeu? Qui hi
ha rere Prometeu?
Resposta ràpida
Podria semblar que no (de fet ha estat
la meva primera resposta) però en realitat és que sí hi ha lectura
bi-direccional i rere Prometeu estem nosaltres, cadascú de
nosaltres.
Explicació opcional (o potser no
tant, aquesta vegada)
Pot semblar que no
perquè el mite, en ell mateix sembla l'explicació d'un fet finit,
acabat, d'un monòleg, però, això és en aparença, car el fet no
és finit ni és un monòleg sinó un diàleg que justament és fa
molt clar amb la l'acte de la lectura del mite. Per tant, si la
mateixa lectura del -diguem-ne amb molts respectes- del conte
d'Esquil modifica el meu pensament és que hi ha una
bi-direccionalitat. Intento explicar-me:
Crec que possiblement em repetiria. La
resposta es no perquè Prometeu (o Cultura) és una expressió
directament divina (com Jesús pel Déu catòlic), la perfecte
bondat, no accepta canvi perquè ella (o ell) ho és tot.
Però hi ha un problema. Si (tal com he
defensat en l'apartat anterior):
Prometeu es la
cultura i cadascú és el pare de la seva cultura
la cultura és una construcció d'un
mateix a partir d'uns elements originals (“El dit firmware”):
instints i contingut genètic de caràcter atàvic.
Llavors, sembla com evident que hi ha
una retroalimentació continua: la cultura ens dóna forma perquè
nosaltres, al temps la modifiquem. Potser el secret de tot plegat és
que la cultura és moviment. Fins i tot la quietud total (cap
moviment, cap pensament: el nirvana) està inclosa en la línia del
temps i no podem deixar de respirar, encara que sigui un sol cop per
minut, ni la sang pot deixar de circular per les nostres venes ni que
sigui a pas de cargol.
Si hi ha moviment, hi ha modificació i
no pot ser que el meu moviment no mogui l'aire i per tant no pot ser
que respiri diferent, per tant la meva cultura, el meu Prometeu
ressona en mi mateix.
Una escala culta.
Hi ha dues maneres de fer una escala.
La primera és la tradicional, la de sempre, un esglaó que porta a
un altra esglaó. Així, poso el peu dret en el primer esglaó, o
sigui el pujo un nivell, i poso el peu esquerre en el segon esglaó,
o sigui el pujo dos nivells
Peró hi ha un altra: cada esglaó, en
realitat són dos, de tal manera que quan poso el peu dret a la
meitat dreta del primer esglaó estic pujant un nivell el peu dret,
quan poso el peu esquerra a la meitat esquerra estic pujat DOS
nivells el peu esquerra. Així, amb la meitat d'espai pujo fins al
pis de dalt.
Així és la cultura, cada cop que em
recolzo a la part dreta, el següent pas no serà al mateix nivell,
sinó un més amunt, car la cultura, el Prometeu, ja no serà el
mateix.
3) Claus
dinàmiques del mite
Explica
alguna cosa del text que permeti transformar-lo en quelcom vàlid en
un moment. És un mite obert o tancat?
Resposta ràpida
És una pregunta sense sentit, el
moviment sempre està en transformació i Prometeu, el mite, és
moviment continuu. Evidentment és obert.
Explicació necessària (i aquest
cop curta)
Jo crec que a nivell general ha quedat
prou clar amb tot el dit al llarg de l'exercici. És un mite
perfectament adaptable a cada moment històric i per tant
transformable i per descomptat obert.
Però és que OBLIGATORIAMENT el mite
es transforma i s'adapta necessàriament a cada persona.
No importa si parla de bous, o parla
d'herbes.
És evident que Prometeu no em dóna
les herbes (o potser sí) però en dóna el mòbil, que si fa o no fa
es exactament el mateix, de la mateixa manera que és el mateix dir
que tal cosa és veritat perquè ho ha dit Mossen X a l'església o
per que ho a dit la famosa Y a la tele.
El mite de Prometeu té la virtut de
treballar amb variables. Vull dir que allà on ell diu “hivern,
florida primavera o estiu” podem posar una lletra algebraica: 'X' o
'Y' o 'Z' i fer de tot ell una gran equació que en funció, del
nostre temps, la nostra tradició i la poca cosa que afegim nosaltres
donara un resultat o un altre, que tingui la lletra que tingui és
pot traduir en cultura.
Luis Alberto Parera López-Grado
(Lluís)
L'Hospitalet de Llobregat, 7 d'octubre
de 1912, a set dies de fer 46 anys que la terra em suporta.
